Novetat editorial
Llegim 20/11/2014

La independència de Catalunya, convertida en sàtira literària

El filòsof Javier Barraycoa imagina una república catalana d'aquí a 70 anys a 'El último catalán'. El personatge principal és "un aspirant frustrat a seminarista" i s'autodefineix com a "verge, cast i patriota". En el viatge per protegir la seva propietat l'acompanyarà l'exfutbolista Leo Messi

Europa Press
2 min

MadridEl filòsof Javier Barraycoa acaba de presentar la novel·la 'El último catalán' (Stella Maris), una sàtira sobre una Catalunya que d'aquí a 70 anys s'establiria com a República independent i que ho aconseguiria gràcies a l'ajuda d'altres nacions i religions, entre elles xinesos i musulmans.

Durant la presentació del llibre a Madrid, Barraycoa ha reconegut que ha escrit una obra arriscada que parteix de l'humor amb la vocació de retratar una realitat: "En cap moment s'ha plantejat com una obra per aprofitar-se del moment que es viu a Catalunya", assegura l'autor.

José Claramunt és un pagès octogenari que, coincidint amb el 50è aniversari de la 'Gloriosa i Intrèpida Independència de Catalunya', rep un avís d'expropiació de la seva masia. A partir de llavors, el protagonista haurà de recórrer un llarg camí fins que arribi a Barcelona, on lluitarà per protegir la seva única propietat.

El mateix Claramunt, aspirant frustrat a seminarista, s'autodefineix com a verge, cast i patriota, encara que Barraycoa afegeix que "malgrat ser poc intel·ligent, té una gran capacitat de penetrar en l'ànima humana".

Messi, company de viatge

Al llarg del seu recorregut es farà acompanyar per un altre català innocent, Messi, formant dues peces claus d'un relat que compta amb 150 personatges. "Acaba formant un trencadís, que és el mosaic típic de les obres de Gaudí", ha assenyalat l'autor, que ha reconegut que va escriure la novel·la en només quinze dies. "En general, són microrelats amb molts 'flashbacks' que serveixen per entendre que l'home no surt com un bolet: som fruits d'una tradició. Ara es pretén crear una falsa cosmovisió i s'està veient com la visió de la vida pot ser substituïda per una realitat política", ha apuntat.

Per les pàgines de 'L'últim català' desfilen detalls d'una societat distòpica reflex de fets presents i basats en l'humor. Així, es pot trobar la continuació de la saga de la família Pujol, una nova gramàtica catalana que substitueix a "l'endarrerida" reforma de Pompeu Fabra o una Església eliminada pràcticament del mapa social.

D'aquesta manera, reflecteix satíricament l'arribada d'altres cultures representades per exemple en el grup Al-Català, on començaran a florir les banderes de color blanc i verd per Catalunya. "La realitat catalana és la que és, exagero el futur però sense ànim d'homofòbia", ha apuntat.

stats