REDACCIÓ
A deu mesos dels Jocs, a més de les dificultats financeres i el desordre organitzatiu arrossegats des de fa molts i molts mesos, es fa palès que l’equip de govern de l’Ajuntament de Tarragona no ha fet cap previsió sobre la utilització posterior de les instal·lacions de la zona esportiva de Ponent. De fet, l’única idea de gestió és la de Santa Gadea, amb més pinta d’encàrrec que de proposta, que podríem resumir com: alliberem l’ajuntament de qualsevol mal de cap de gestió, però ho haureu de pagar a preu d’or durant algunes generacions. Fins a 152 milions d’euros en quaranta anys, poca broma!
Al ple municipal on l’equip de govern va aprovar la presa en consideració del malbaratament absolut que representa deixar en mans de Santa Gadea la gestió de la futura zona esportiva, l’alcalde Ballesteros i els consellers Villamayor i Fernández van fer un defensa abrandada del projecte de Santa Gadea. Venien a dir que o això, o el caos i la deixadesa més absoluta.
A hores d’ara, és evident que la zona esportiva de Ponent serà una realitat. Una realitat incompleta en el moment dels Jocs, però susceptible de créixer. I com en aquesta vida no hi ha res perfecte, la zona esportiva de Ponent serà una oportunitat o una penosa hipoteca segons com ho gestionem.
El primer pas per una gestió eficient és saber per què la volem. Quines necessitats té la ciutat i com les podem cobrir amb els equipaments que tindrem. Per tant, proposem abandonar immediatament tota gesticulació aparatosa i excessiva: la zona esportiva de Ponent no ens servirà per a situar-nos com a capital internacional de l’esport, perquè per a fer això calen unes instal·lacions molt més potents que les que tindrem, però també una capacitat econòmica que no tenim i una experiència organitzativa a escala internacional que en els Jocs hem demostrat que ens queda molt lluny.
Què tenim? En canvi, comptem amb un teixit d’entitats esportives molt dens que tenen necessitat d’instal·lacions, com oportuna i legítimament ens recorden. Un esport base en creixement i ebullició que és on hauríem de dirigir els esforços municipals i un Patronat Municipal d’Esports amb experiència que ningú ha qüestionat. Almenys fins ara.
La nostra proposta es dirigeix clarament a pal·liar les necessitats esportives dels ciutadans de Tarragona, i passa per la direcció pública de la gestió dels equipaments esportius. Les fórmules poden ser variades, entre les quals una estratègia de cooperació entre el Patronat Municipal d’Esports i una empresa municipal, que molt bé podria ser l’Empresa Municipal de Desenvolupament Econòmic. El Patronat, que hauria de gestionar les instal·lacions esportives amb la màxima atenció a les necessitats dels clubs de la ciutat, també passaria a administrar els camps de futbol municipals disseminats per la ciutat, i l’empresa municipal seria l’encarregada d’explotar els ingressos comercials que es puguin obtenir per altres vies. No perdem de vista que la zona esportiva de Ponent està en un lloc d’un gran potencial comercial i lúdic i encara ho estarà més si s’acaba confirmant la instal·lació d’IKEA pràcticament al costat.
És obvi que en aquest esquema hi ha possibilitats per la col·laboració amb el sector privat, de fet és imprescindible, però sempre sota la direcció pública i amb un doble objectiu:
- Fer una bona gestió econòmica, per reduir el dèficit municipal i poder actuar en inversions imprescindibles de regeneració de la ciutat.
- Facilitar als clubs d’esport base de la ciutat l’accés als equipaments que necessiten.
És obvi, doncs, que hi ha alternatives a la proposta de Santa Gadea, lluny dels típics pelotazos ibèrics a què tan acostumats ens té la dreta espanyola i que amb tanta passivitat assumeix el nostre alcalde.
Pau RICOMÀ
Portaveu d’ERC-MES-MDC a l’Ajuntament de Tarragona
REDACCIÓ
